Pàgines

26/11/10

La seguretat alimentària als programes electorals

El proper 28 de novembre hi ha eleccions al Parlament de Catalunya i els partits polítics han explicitat, als seus programes electorals, les seves propostes per als propers quatre anys. He fet una petita recerca del que proposen, cadascun d’ells, per a la seguretat alimentària i intentaré treure algunes conclusions.

Convergència i Unió (CiU)
Pàgines: 160. Dues vegades surt “seguretat alimentària” i una “salut alimentària”.

Trobem la primera referència a l’apartat

1.2.4. PREVENCIÓ DE LA MALALTIA I PROMOCIÓ DE LA SALUT

177. Aprofitarem tota la potencialitat de la nova Llei de salut pública per tal d’optimitzar els recursos, millorar la prevenció i la seguretat alimentària.
178. Mantindrem una actuació continuada de diàleg i col·laboració amb les empreses per donar prioritat a la salut alimentària.
179. Promourem mesures concretes per a un etiquetatge complet i veraç dels productes.

I més endavant, en el següent apartat, planteja actuacions per a un problema derivat de les reaccions adverses als aliments:

1.2.5. RESPOSTA A NOVES NECESSITATS

Celiaquia i altres intoleràncies alimentàries:

184. Treballarem per aconseguir un etiquetatge adequat dels productes sense gluten que en faciliti el consum per part de celíacs o persones que pateixen altres intoleràncies alimentàries.
185. Farem un estudi de prevalença de la malaltia celíaca que permeti determinar la màxima informació al voltant de la malaltia, les malalties associades, la necessitat de consum de recursos sanitaris, l’estudi dietètic i la valoració de la qualitat de vida.
186. Publicarem una llista actualitzada d’aliments aptes per als malalts celíacs.
187. Concedirem ajuts a les famílies amb malalts celíacs o amb d’altres intoleràncies alimentàries reconegudes, per fer front a la diferència de preus dels productes especials com els sense gluten.

Hem d’anar fins a l’apartat d’agricultura i ramaderia per trobar la segona referència a la seguretat alimentària entre altres propostes que hi estan relacionades

2.2.4. AGRICULTURA I RAMADERIA

560. Crearem una legislació adequada a les petites indústries agroalimentàries per promoure l’elaboració i la venda de producció pròpia en petits volums als pagesos i ramaders que ho vulguin.
563. Exigirem que qualsevol producte agroalimentari que s’importi a Catalunya compleixi les mateixes exigències i requisits de seguretat alimentària, mediambientals, de benestar animal, sanitaris, de salut pública i de normatives laborals, que els produïts a la Unió Europea. En aquest sentit, reforçarem els sistemes d’inspecció i control.
564. Implantarem sistemes de traçabilitat de la producció agrària i ramadera catalana per tal que, en tot     moment, els consumidors puguin conèixer l’origen, l’explotació i l’escorxador del producte, per tal de donar la màxima confiança als consumidors i reduir la competència il·lícita envers els productes catalans.

Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC)
Pàgines: 93. Dues vegades esmenta el terme “seguretat alimentària”.

Curiosament no s’esmenta a l’apartat de salut pública dedicat al desplegament de la Llei de salut pública

1.8.4. PREVENIR LA MALALTIA I PROMOURE HÀBITS SALUDABLES

Mitjançant l’Agència de Salut Pública de Catalunya farem que la salut pública sigui l’eix fonamental del sistema de salut i el reforç de la promoció, la prevenció, la protecció de la salut i la vigilància epidemiològica.

En canvi, hi ha dues referències a la seguretat alimentària a la introducció a l’apartat del programa dedicat al sector agroalimentari, malgrat que la segona referència no queda clar si es refereix a “food safety” o a “food security

2.6 SECTOR AGROALIMENTARI

Impulsarem un nou concepte de món agrari que s’entengui com aquell conjunt d’accions i interaccions que van des del camp a la taula, des de la producció fins al consum i des del món rural al món urbà.

Posarem en valor un conjunt d’activitats que, interconnectades, conformen un dels sectors més importants de la nostra economia.

Treballarem perquè tothom entengui que l’agricultura és irrenunciable i estratègica pel seu paper clau en el manteniment de la biodiversitat, la qualitat ambiental i el paisatge. Però per damunt de tot ho és per la seva capacitat de produir aliments saludables segurs i de qualitat.

Orientarem les nostres polítiques a garantir l’abastament i la seguretat alimentària a uns preus raonables i estables, i a garantir un nivell de renda i de vida adequat per als nostres agricultors i les nostres agricultores.

Per últim, avança la creació d’un organisme encarregat de les funcions d’inspecció i control:

2.6.3. ADEQUAREM LES RELACIONS DE L’ADMINISTRACIÓ A LA REALITAT DEL SECTOR, CERCANT EN TOT MOMENT LA PROXIMITAT, SIMPLIFICACIÓ I LA COOPERACIÓ

Seguirem avançant en la simplificació documental per tal de reforçar l’agilitat i l’eficiència dels processos administratius.

Apostarem per centralitzar tots els aspectes relacionats amb la seguretat i qualitat alimentària en un únic organisme transversal que aplegui totes les funcions d’inspecció i control

Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)
Pàgines: 236. Dues vegades esmenta els termes “seguretat alimentària” o “aliments segurs”.

De manera molt similar al programa del PSC, la seguretat alimentària no es present entre les accions de salut pública:

Cap a una cultura de la salut
— Potenciar al màxim la salut pública i les seves eines de promoció de la salut, prevenció de la malaltia, protecció de la salut i la vigilància epidemiològica. En aquest sentit, crear l’Agència de Salut Pública de Catalunya, en aplicació de la Llei de salut pública aprovada per unanimitat l’octubre del 2009, per tal que pugui desenvolupar programes eficients de promoció de la salut i de millora de la qualitat de vida dels ciutadans i les ciutadanes de Catalunya.

I les dues mencions a la seguretat alimentària i als aliments segurs

Agricultura , Ramaderia, Pesca i Medi Rural
Diagnosi

La societat actual ha evolucionat cap a elevades exigències en matèria de qualitat i seguretat alimentàries, de defensa d’espais naturals i de garanties socials per les persones treballadores i productores agràries que el sector agrícola ha comprès i ha admès com a seves. En aquest sentit, el Govern de Catalunya ha de traslladar a la societat el missatge que aquestes exigències porten aparellat un increment dels costos de producció dels productes nacionals, que recíprocament aquesta societat també ha d’assumir.

Propostes
Garantirem la producció d’aliments de qualitat i la seva comercialització

La funció principal de l’agricultura i la ramaderia és la de produir aliments per a la societat. Uns aliments que han de tenir la màxima garantia, qualitat i sostenibilitat que demana la nostra societat, alhora que s’impulsa la seva diversificació, per tal d’augmentar les oportunitats i posar en valor els coneixements, la diversitat i la capacitat d’adaptació de la nostra pagesia. Promovent especialment la implicació dels productors/es primaris/es en els processos de transformació, participació dels beneficis en la intermediació i el suport a iniciatives cooperatives.
a. Garantirem la traçabilitat dels productes en tota la cadena alimentària.
b. Per tal d’obtenir valor afegit a la producció en l’entorn rural, treballarem per tal que els petits establiments obtinguin el màxim nivell de suport públic permès per la normativa europea, tot adaptant la normativa sanitària a la dimensió de l’activitat.
c. Impulsarem els sistemes de producció adequats per tal de complir amb els estàndards de qualitat i de
seguretat alimentària que exigeixen els principals mercats als quals hi exportem la nostra producció.
i. Garantirem la qualitat en els punts de venda, mitjançant un increment dels controls, inspeccions i sancions.
j. Establirem un etiquetatge específic per als productes importats que no s’han produït amb les mateixes
exigències socials i sanitàries que els de la UE.
x. Garantirem la producció d’aliments segurs, de qualitat i respectuosos amb el medi ambient, de manera eficient i d’acord amb les exigències del públic consumidor, mitjançant l’existència de controls efectius.
y. Dotarem d’eines de verificació de la traçabilitat en tots els esglaons de la producció, per donar confiança al públic consumidor.

Partido Popular (PP)
Pàgines: 132. No apareixen cap vegada els termes “seguretat alimentària” o “aliments segurs”.

Sembla que la seguretat alimentària no forma part de l’agenda electoral del PP, ni a la política de salut ni a l’agrària, ja què l’única referència detectada en la que pot intuir-se que hi ha una voluntat de tractar la seguretat alimentària és a l’apartat

Sector Agrícola
Implantar un mayor control de los productos que se importen de terceros países que no son miembros de la UE para que cumplan con las mismas obligaciones que se imponen a nuestros agricultores.

Ciudadanos (C’s)
Pàgines: 31. Apareix una vegada el terme “seguretat alimentària”.

2.4 Una agricultura moderna, competitiva y respetuosa con el territorio
70. Principio de reciprocidad
Implantaremos el principio de reciprocidad a los productos alimenticios de otros países en lo que se refiere a requisitos normativos asociados (seguridad alimentaria, medio ambiente, etc.). El objetivo es garantizar al consumidor que adquiere un producto de igual nivel de calidad, evitar la competencia desleal y asegurar la competitividad de nuestra producción.

Conclusions

La seguretat alimentària suscita poc interés als programes electorals. Això es podria considerar en positiu pensant què no és un tema que preocupi a la ciutadania, probablement influïda per l’absència de crisis alimentàries d’importància en els darrers anys.

Això es fa més evident amb la pràctica absència de menció del tema als apartats de salut/salut pública: la innocuitat dels aliments es dona per suposada!.

La seguretat alimentària sí que es menciona de forma més explícita, però, en els apartats dedicats a l’agricultura i a la política agrària des de tres punts de vista:

Ø   Cosiderant-la un dels factors de competitivitat de l’agroindústria  catalana: àdhuc el PSC proposa crear un sol organisme que se n’ocupi!
Ø   Associada a un mite que s’ha difós darrerament amb un cert éxit: els productes alimentaris de fora de la UE no acompleixen les condicions exigides per la UE. Tots els partits anuncien mesures per controlar els productes foranis malgrat què per a poder-les executar hauriem de ser independents, ja que es tracta d’una competència del Govern Central.
Ø   Identificada com un dels obstacles que impedeix el desenvolupament de la venda directa i el comerç de proximitat d’aliments ja que “la normativa europea està feta per les grans indústries”.


Apa ! Treieu vosaltres alguna altra conclusió ?

Bon vot !

9/11/10

Quo vadis seguretat alimentària?

Els proppassats 14 i 15 d’octubre es va celebrar, a Granada, la 7a reunió de la Societat Espanyola de Seguretat Alimentària (SESAL). En quest esdeveniment em va correspondre presentar a Ana María Troncoso, directora executiva de l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN), en la seva conferència inaugural: “Seguretat alimentària en el nou paradigma de la salut pública. Nou marc de regulació: competències i organització”. Vull desar per escrit el seguit de reflexions que vaig fer en aquesta presentació i contribuir d’aquesta manera al debat sobre el futur de la seguretat alimentària a Espanya i, consegüentment, sobre el futur de la SESAL.

El 30 i 31 de maig del 2003, a València, ens varem reunir un conjunt de professionals de tota Espanya per a fundar la SESAL. De procedències i professions molt diverses coincidíem en que el nostre paradigma professional havia canviat i ens sentíem partícips d’un nou concepte: la seguretat alimentària. Recordem el context ja que l’any 2000 la Comissió Europea havia publicat el Llibre Blanc sobre seguretat alimentària i que, al 2002, s’havia promulgat el Reglament 178 pel qual s’establien els principis i requisits generals de la legislació alimentària.

Sobre l’abast del concepte de “seguretat alimentària” el Manifest fundacional de la SESAL era prou explícit:

El nuevo concepto de seguridad alimentaria formulado por el Libro Blanco, expresa que los ámbitos que serán objeto de un nuevo marco normativo y, consiguientemente, de intervención oficial, con la finalidad de proteger la salud de las personas, son:

Ø       Control sanitario de los alimentos (salud alimentaria)
Ø       Alimentación animal
Ø       Salud y bienestar animal
Ø       Medio ambiente
Ø       Sanidad vegetal
Ø       Nutrición humana
Ø       Consumo e información al consumidor”

La SESAL entenia, i entén, que el canvi de paradigma no significava un simple canvi terminològic i posar “seguretat alimentària” on abans posava “higiene alimentària”, sinó que el nou concepte anava molt més enllà de la higiene dels aliments. Hi ho tornava a deixar clar al Manifest:

“La intervención necesaria de diferentes administraciones y diferentes ámbitos sectoriales en cada una de ellas, hace imprescindible el dotarse de instrumentos de gestión de la transversalidad que garanticen que todas las acciones que se realicen a lo largo de la cadena alimentaria tengan como objetivo principal la protección de la salud de las personas.”

I, més endavant, la SESAL opinava sobre les repercussions que aquest nou concepte estava tenint sobre les estructures administratives:

“La creación de la Autoridad Europea de Seguridad Alimentaria, de la Agencia Española de Seguridad Alimentaria y de la Agencia Catalana de Seguridad Alimentaria junto a otras reformas administrativas que, en este ámbito, se han producido, o se están produciendo, en Europa son positivas ya que permiten disponer de organizaciones encargadas de liderar la aplicación de los nuevos principios de la seguridad alimentaria. Se trata de organizaciones nuevas, encargadas de hacer cosas nuevas con lo que, sin duda, será muy importante para su consolidación la orientación conceptual y estratégica de sus primeras actividades.”

Pel que fa les responsabilitats sobre la seguretat alimentària el Manifest de la SESAL era prou clar:

“El Libro Blanco y las propuestas de normativas que lo desarrollan identifican, como los principales responsables de la seguridad alimentaria, a los fabricantes de alimentos para animales, los agricultores y ganaderos y a los productores o manipuladores de alimentos destinados al consumo humano. En este sentido se tienen que implementar sistemas eficaces de autocontrol. Las autoridades competentes de los estados miembros (centrales/federales, regionales y locales) son las encargadas de garantizar el cumplimiento de esta obligación mediante sistemas de vigilancia y control.”

I, a més, es reconeixia la necessitat d’un assessorament científic de qualitat quan s’afirmava que l’abordatge, en aquest camp, s’havia de fer seguint un mètode científic: l’anàlisi del risc. S’explicitava, així, que calia elaborar dictàmens i opinions científiques sobre les relacions entre els perills vehiculats pels aliments i la salut de les persones.

En aquest context, no és estrany que la SESAL tingués, i tingui, la vocació d’aplegar professionals que treballen a qualsevol lloc de la cadena alimentària, en diversos àmbits i amb formacions diverses:

“En una seguridad alimentaria como la que se ha descrito es obvio que son muchos los profesionales relacionados con los diversos ámbitos que la componen. Así, son profesionales cuya actividad tiene repercusiones sobre la seguridad alimentaria los profesionales que actúan en cada uno de los eslabones de la cadena alimentaria; los que trabajan en la administración pública y los que lo hacen en las empresas; y los profesionales que investigan en las universidades y en los centros de investigación.

Estos profesionales provienen de campos formativos muy diferentes como la medicina, la farmacia, la veterinaria, las ingenierías agrarias, la biología, la ciencia y tecnología de los alimentos, la química, la sociología o las ciencias de la información, entre otras.

Además  mantienen competencias en diversos ámbitos como la toxicología alimentaria, la microbiología, la parasitología, las zoonosis, la epidemiología, la epizootiología, la biotecnología, la inmunología, la nutrición humana, la nutrición animal, la farmacología, los procesos tecnológicos alimentarios, la comunicación o la sociología.”

Des d’aquells dies del 2003 s’ha produït, a tota Europa, la consolidació d’estructures singulars i específiques encarregades d’aplicar aquesta nova política europea de seguretat alimentària. A les Comunitats Autònomes espanyoles, però, el camí sembla divergent de l’europeu. Les lleis i projectes legislatius recents que regulen la salut pública (Comunitat Valenciana, Catalunya, Castella y  Lleó i Andalusia) inclouen les polítiques de seguretat alimentària com una part de les de salut pública. Amb això, consegüentment, les estructures administratives encarregades de la seguretat alimentària es dilueixen dins de les de salut pública, si més no, formalment.

No soc dels que creu que el disseny de les estructures organitzatives sigui l’element cabdal per al desenvolupament eficaç d’una política, però si crec que el disseny de les organitzacions pot afavorir-lo o dificultar-lo. A més, totes aquestes reformes s’han fet, i s’estan fent, sense un debat seriós, des dels punts de vista científic i conceptual, en el que societats científiques com SESAL alguna cosa haurien de dir.

Es tracta de fer-nos una sèrie de preguntes que s’hauran de contestar en els pròxims mesos per tal de decidir quin és el futur que volem per a la seguretat alimentària a Espanya:

Ø      Estem d’acord, així, en que la seguretat alimentària és una part de la salut pública?
Ø      O una part de la salut pública, el control sanitari d’aliments, forma part de la seguretat alimentària?
Ø      Tots els elements de la política de seguretat alimentària tenen una base sanitària?

Ø      Totes les polítiques amb repercussió sobre la salut de les persones han d’integrar-se en les estructures de salut pública?

Ø      No serà que, en realitat, l’únic que s’està fent és canviar-li el nom a la “cosa” i que quan es parla de “seguretat alimentària” en realitat es vol dir “higiene alimentària”?
Ø      Què hi ha, llavors, del nou concepte?

Ø      Aquests moviments afavoreixen o dificulten la consolidació del nou concepte de seguretat alimentària com a espai de trobada de tots els seus participants?

Ø      Per què aquesta deriva no es dona en cap país de la Unió Europea, ni a EUA, ni a Canadà, ni al Japó, ni a Nova Zelanda, ni a Austràlia, etc.?
Ø      Spain is different?

Ø      La integració de les estructures de seguretat alimentària en les organitzacions de gestió del risc, on deixa allò de la separació entre els avaluadors i els gestors del risc?

Ø      En definitiva, quina és l’agenda oculta d’aquestes reformes?

Soc del parer què l’espai de la seguretat alimentària és conceptualment jove i es troba en construcció i, per això, és molt sensible a desviacions i patologies que poden comprometre el seu futur. Ara, al principi, encara som a temps de corregir-les. Si des de SESAL creiem que la seguretat alimentària té entitat pròpia i prou maduresa científica i professional haurem de pronunciar-nos i posicionar-nos. Està en joc avançar o tornar, de facto, a la situació prèvia a l’any 2000. Una involució d’aquest tipus faria inviable el futur per a la SESAL, si més no en els termes en què va ser fundada l’any 2003.